lunes, 23 de abril de 2018

Participació / prejudicis

                                                        Dilluns

Explicar el següent conte amb un missatge amagat:

“Les potes d’un elefant”.

El mico, assegut en un pupitre, mira al voltant i es fixa en el seu company, un elefant enorme.
Es pregunta com s’ho farà per recollir el llapis amb aquelles potes tan grosses.
Però quan el mestre els diu que escriguin el seu nom en un full, l’elefant ho fa agafant el llapis amb la trompa. I el mico creia que ell era més hàbil que el seu company! Però si escriu pitjor que ell!.

“Les aparences enganyen”


                                                           Dimarts


Visualitzar el vídeo sobre un jugador de bàsquet amb trets autistes, encarregat del material del seu equip de l’institut i el seu debut com a jugador:






Dimecres

Llegir i comentar la següent història.

“Els dos crancs”.

Un cranc gros i vell i un altre de més petit i jove sortien sovint junts a passejar.
Anaven per la platja despertant l’admiració de tothom.
Però un dia, el vell va veure que el seu company caminava de costat. Quina vergonya anar amb aquest tanoca!
-Perquè no camines com tots els crancs, babau!- va increpar-lo.
Però l’altre no va dir res, i va limitar-se a somriure intel·ligentment, però no sabia que el seu amic, sense adonar-se’n, també caminava de costat.....com tots els crancs!!

“No convé criticar els defectes dels altres, perquè segurament també els tenim nosaltres”.



Dijous.


Imatge sobre els prejudicis:





Divendres.


Comentar el conte i trobar el missatge amagat:

“Els llençols bruts dels veïns”

Com cada matí, la Pepa i en Joan es lleven i en obrir la finestra del dormitori veuen els llençols bruts dels veïns del davant. La Pepa comenta:
-Mira què són bruts i deixats els veïns del costat, darrerament sempre tenen els llençols bruts.
Uns dies més tard en llevar-se veuen que els llençols dels veïns són d’un blanc radiant.
-Avui els veïns han fet bugada, tenen els llençols nets.

El seu marit se la mira i respon, me n’he adonat què els bruts i deixats potser no són els veïns, els seus llençols sempre han estat blancs. Som nosaltres que teníem els vidres bruts.